UN MODESTO HOMENAJE

26 Novembre 2018

¿Qué entendemos por una ciudad equilibrada? ¿Podríamos convenir que es una ciudad que evoluciona de una manera proporcionada, armónica, disponiendo que ninguna parte de ella supere en exceso a las demás? ¿Es deseable para cualquier ciudad un desarrollo en ese sentido? ¿Es Palma una ciudad así?

Días pasados el premio nacional de arquitectura Elias Torres y su socio Antonio Martinez Lapeña ganaron el concurso para la reforma del paseo marítimo de Palma. El arquitecto ibicenco ya ha resuelto con brillantez otras reformas relacionadas con la ciudad: El castillo de Bellver, Ses Voltes, las murallas, el Baluarte del Príncipe, la iglesia de Sant Gaietà, todas ellas en sus lugares más emblemáticos. ¿Porqué no ha podido disfrutar Palma de su talento en sitios más apartados y más necesitados? ¿Porqué esa sobrecarga de concursos y proyectos en el centro histórico y en primera línea de mar, desde el palacio de congresos al club de mar, y ese abandono también histórico de proyectos en el resto de la ciudad? ¿Será que Palma no es todo lo equilibrada, proporcionada y armónica que debiera? ¿Será que Palma responde a otros intereses y a otra realidad?

FOTO

El año 2008 se falló el concurso del denominado Parc de Ses Vies, un intento de resolver el encuentro caótico que se había producido al coincidir en el mismo lugar el final de la calle Jacinto Verdaguer, la vía de cintura, la salida de la autopista Palma-Inca, y la aparición en superficie del tren, soterrado tras la construcción de la última versión del Parque de Las Estaciones. Al mismo tiempo se pretendía prolongar ese parque hasta S’Indiotería,  según promesa olvidada de la alcaldesa Aina Calvo, e intervenir en algunas calles trasversales;  pero esa es ya otra historia.

El lugar tiene un encantador aire suburbano, casi pseudoberlinés, que los servicios de limpieza y de mantenimiento del Ayuntamiento deberían visitar de vez en cuando, y que atesora una verdadera joya;  se trata del puente-grada que los arquitectos autores del proyecto ganador, el catalán Albert Viaplana, adalid de las plazas duras, y nuestro recordado Xisco Pizá, proyectaron para conectar el parque con el otro lado de las vías del tren, ya en superficie, y de la ciudad. Pese a ser un lugar residual y de escasa trascendencia, Viaplana y Pizá resolvieron con sensibilidad, delicadeza y acierto el nudo gordiano recibido, y crearon al mismo tiempo un lugar de paso y un graderío de reunión, donde los jóvenes del barrio hacen botellón sin molestar, mientras contemplan maravillosas puestas de sol tras las primeras lomas de la Serra de Tramuntana.

Utilizar el talento de los mejores profesionales, fomentar su participación en soluciones urbanísticas de gran calado, o en pequeñas intervenciones, también en el interior  de los barrios más desfavorecidos y en los límites anónimos de la ciudad, tratando de  recordar que hay vida más allá del centro histórico y de la primera línea de mar, ¿puede ser ese  un camino para socializar y, en definitiva, para equilibrar esa ciudad?

El Passeig Marítim torna a ser noticia. Pareix que l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària s’han posat d’acord en dur a terme una intervenció que permetria que el passeig ho començàs a ser de veres, una reclamació ciutadana que ve d’enfora.
Aquesta consistiria en la reducció del número de carrils destinats al trànsit del vial actual, que passaria de 3+3 a 2+2, i l’ampliació de l’espai destinat a vianants per ambdós costats, el de mar i el de terra. Això suposaria la transformació radical d’aquest espai, en possibilitar una disposició adequada dels usos que ara s’hi concentren: trànsit rodat, transport públic, carril bici, passeig de vianants, zones enjardinades i de repòs,
arbrat, terrasses, locals…
Seria com una primera passa que, si tengués continuïtat els pròxims anys a tota la resta del Front Marítim, des de Portopí fins al Portixol, suposaria probablement una de les transformacions més importants per a la Palma del futur. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’any 1962, s’aprovava la Llei Malraux (coneguda així en record del seu impulsor André Malraux, aleshores ministre de Cultura de França), pionera en la defensa dels centres històrics, la qual impulsà la protecció no només dels monuments, sinó també de les arquitectures domèstiques d’aquests centres.
Poc després, el 1964, el centre històric de Palma va ser declarat Conjunt Històric Artístic, en una declaració on es parla textualment de salvaguardar els barris antics. Idò bé, han passat més de cinquanta anys i pareix que els responsables de l’enllumenat públic de l’Ajuntament de Ciutat consideren que només han de consultar quan es tracta de la il·luminació d’esglésies, obviant sotmetre’s al criteri de la Comissió de Centre Històric de l’Ajuntament (com diuen els articles 370 i 378.3 del PGOU) i al de la Comissió de Patrimoni del Consell Insular.
Tot això ve pel fet que d’un temps ençà s’estan canviant les faroles que il·luminen el casc antic per unes altres que, al nostre entendre, afecten d’una manera determinant a la percepció del patrimoni, i perquè l´argumentació dels responsables d’aquest canvi no ens ha deixat gens tranquils. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PAS PER A VIANANTS

1 febrer 2018

“Els governs han d’urgir els seus arquitectes i urbanistes per a que incorporin la caminada dins les seves propostes i convertir així el planejament urbà en una política pública capaç de contribuir en el desenvolupament de ciutats vitals, sostenibles, sanes i segures” 

Jan Gehl, Ciutats per a la gent (2010)

 

Aquest article du per títol Pas per a vianants, però amb la paraula pas entesa com adverbi de negació, no com l’indret per on les persones poden travessar un carrer.

Ja fa molt temps que, dins les ciutats, la presència del vehicle privat a motor, el cotxe principalment, ha anat guanyant terreny al vianant. Palma no n’és una excepció. Els darrers temps hem viscut tot un seguit de fets que el que han aconseguit és introduir més vehicles dins la ciutat i llevar espai públic a la gent: primer es van destinar les places del centre de ciutat per a permetre-hi l’aparcament en superfície; més tard es va destinar gran quantitat de diners i recursos per executar tota una sèrie de grans aparcaments municipals soterrats que no han fet més que servir de reclam als amants d’agafar cotxe i col·lapsar, d’aquesta manera, els principals carrers de Palma. En definitiva, fins al moment, s’ha pensat més en facilitar les coses als conductors que en fer una ciutat més amable per a tothom. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“Pensaments qui volen com a caravanes

de fulles empeses pels mateixos vents,

si fossen visibles els meus pensaments,

passar els veurien les Quatre Campanes…”

 Enyorança, Joan Alcover

 

Moltes eren les entrades o sortides de Palma, totes elles amb distintes funcions i significats. Els productes del camp entraven per les portes de sant Antoni o del Camp, eren les entrades de la part forana i de la pagesia que vinculaven la ciutat amb la resta de l’illa. Per la banda de la Porta Pintada o de santa Margalida entrava l’aigua i altres productes tan imprescindibles com el carbó o la calç de la serra de Tramuntana; per tant, també era una porta fonamental per a la subsistència i així no és d’estranyar que  fos per aquest indret per on entrà el rei en Jaume, revalidant així per sempre el seu valor històric i cerimonial. Per les portes de santa Catalina i del Moll venien les mercaderies de fora l’illa, així  com les noves idees, també era la porta dels somnis dels que viatjaven a fora o fugien de les persecucions. Per acabar, prop de sa Riera hi havia la porta de Jesús que donava continuïtat als passejos del Born i de la Rambla i que per tant es convertí en la porta de sortida del carruatges i passejants de mitjan horabaixa que arribaven fins les Quatre Campanes, assolint un aire de relaxació que quan es va construir el cementeri a son Tril·lo també assolí un caire més melancòlic i espiritual. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mallorca, estiu 2017

5 Juliol 2017

Fa calor. Com cada any, en arribar l’estiu, repetim les mateixes frases. Un temps mal d’aguantar, les ganes de partir de vacances i tots aquells temes -i qualcun de nou- que retornen sense que paregui que es puguin resoldre mai.

El turisme i les seves conseqüències sempre n’és un. La saturació turística més ben dit. Ara present també amb dues noves formes: els creuers i el lloguer vacacional. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

20170314114739_00001Imaginem-nos passejant pel casc antic, pels carrers que estan a l’ombra de la Seu. Aquí i allà anam trobant exemples d’aquests patis tant propis de Palma, entrades a voltes senzilles i d’altres més monumentals que tots coneixem, però al número set del carrer de l’Estudi General, el passejant més atent en trobarà una que li cridarà l’atenció, es tracta de la de l’edifici de la Cambra de Comerç. Un gran espai diàfan, cobert per una placa nervada de formigó vist i una delicada escala al fons, conformen l’entrada a l’edifici, amb un pati enjardinat a un costat on es conserven restes de l’edifici preexistent. A la Guia d’Arquitectura de Palma se’l descriu com una reinterpretació de la tipologia tradicional lluny dels mimetismes tant freqüents i parla d’aquest espai com un dels més interessants construïts a les darrers dècades en el centre històric. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Encara queden camins

15 Desembre 2016

“Mallorca és el paradís…. si pots suportar-ho”.
                                                    (Gertrude Stein)

Segur que avui la famosa escriptora americana no hagués recomanat d’aquesta manera la nostra illa a Robert Graves, ja que queda poc d’aquell paradís de principis del segle XX. Amb el primer boom turístic destruirem la costa. Ara, amb la construcció de nous habitatges en sol rústic i la comercialització d’estades turístiques en aquests, estam convertint tot el camp de Mallorca en una gran urbanització residencial turística. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Sant Antoni i el Dimoni, Jugaven a trenta-un.
El Dimoni va fer trenta, Sant Antoni trenta-un

 Tothom comença a tenir clar que el futur passa per les energies renovables, que el canvi climàtic ja no és una teoria sinó un fet i que si no ens posam a fer feina, encara que només sigui a escala local, els efectes globals del canvi ens afectaran seriosament.

Precisament fa uns dies es celebraren unes jornades sobre energies renovables i paisatge, organitzades pel Departament de Territori del Consell Insular de Mallorca i el Col·legi d’Arquitectes. L’objectiu era posar sobre la taula tots els factors que convergeixen en aquest món que, al cap i a la fi, té una forta incidència sobre el nostre territori i paisatge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

De monuments i trastos

24 Abril 2016

I alguna estona, què us penseu!
també ens agrada estar contents
Manel

D’uns mesos ençà estam ben entrentenguts amb diverses polèmiques ciutadanes. De totes ens hagués agradat escriure qualque cosa, però ni nosaltres mateixos de vegades ens hem pogut posar d’acord, i així ha anat passant el temps sense poder opinar-ne com a Grup.

De totes elles, la que més greu ens ha sabut no arribar a fer un article és la del monòlit de sa Feixina, és a dir sobre l’oportunitat de conservar o no el Monument als caiguts en el creuer Baleares, ara que pareix que l’Ajuntament de Palma està decidit a tomar-lo en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Com a la resta de la societat, entre nosaltres n’hi ha que troben que aquest monument no val res i que és un obstacle que dificulta la renovació d’un espai actualment amb molt poc ús ciutadà, i d’altres que veuen en el monòlit un element digne de ser conservat per raons molt diverses, arquitectòniques, sentimentals o simplement perquè troben que no és un tema prioritari per a la ciutat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »